QUÈ ÉS LA LLUITA NOVIOLENTA?​

La lluita noviolenta és un instrument per aconseguir objectius d’evolució personal i col·lectiva. Fa servir eines que rebutgen l’ús de la violència i posa en marxa accions i actituds a partir d’una estratègia per aconseguir un objectiu de canvi polític.

Els guanys potencials d’aquest repte de transformació personal i nacional són majors que els riscos que es puguin patir individualment. Apoderem tota la ciutadania perquè sigui forta, estigui més preparada de manera col·lectiva i també, en el moment determinat, tingui capacitat de pressió sobre la classe política.

Un cop establert l’objectiu, cal analitzar com assolir-lo. S’hi pot anar directament o bé marcar una estratègia fins a arribar-hi, de manera que assolint petits objectius, hi ha una progressió que condueix a l’objectiu final.

És important formar-se, aprendre d’altres experiències i saber-les adaptar a cada context polític, econòmic i social, al tipus de confrontació i a la naturalesa del conflicte. És més important pensar que no pas actuar directament. Cal sospesar el cost i el benefici de l’acció i tenir-ho present. Fer accions poc definides o que no formin part d’una estratègia política pot cremar l’estratègia de la lluita noviolenta.

La lluita noviolenta es fa sempre amb experiències col·lectives, amb assessorament tant legal com comunicatiu. Fonamentalment són actes comunicatius que expliquen d’una banda allò que considerem una injustícia i, de l’altra, la solució democràtica proposada.

Es fa imprescindible l’anàlisi de l’altre, perquè és quan s’obre la possibilitat d’interrompre els plans o l’estratègia que pugui tenir. Per exemple, si l’estratègia de l’Estat és allargar l’excepció per impedir qualsevol solució, l’estratègia de la noviolència pot passar per escurçar aquesta excepció i fer-la impracticable.

La lluita noviolenta és art. Un art col·lectiu on tothom té alguna cosa a dir i a fer. Som milers de persones. No totes hem de fer el mateix, però una estratègia col·lectiva, dinàmica, engrescadora i ben pensada que coordini les nostres accions, pot capgirar qualsevol situació.

ANÀLISI, ESTRATÈGIA, OBJECTIU​

TIPUS D’ACCIONS SEGONS L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE A RESOLDRE

DIÀLEG

El noviolent sempre està pendent del diàleg, fins i tot si es troba en una situació on l’altre no vol dialogar, des del moment en què es planteja un objectiu fins que acaba tot el procés que ha iniciat.

Aquestes accions serveixen per donar a conèixer i fer visible la injustícia que s’està patint, per denunciar la realitat o situació que es vol transformar.
Normalment es comencen a fer accions de denúncia o protesta quan s’han pro- duït intents de diàleg però aquests han resultat infructuosos, han portat a un punt d’estancament, o s’han trobat da- vant d’una negativa per part dels altres interlocutors.
En aquest gran grup d’accions hi ha les manifestacions, les piulades a les xarxes socials, penjades de pancartes, etc.

DENÚNCIA

NO-COOPERACIÓ

Engloba les accions en què es pren la decisió de no cooperar amb la part opressora. La importància d’informar-se sobre la no-cooperació rau en que és una de les forces que tenim però que encara no coneixem prou bé.
Cal destacar que pot comportar més riscos o més implicació a nivell personal que algunes de les accions de diàleg o de denúncia.
Un exemple d’acció de no cooperació són les vagues.

Quan parlem d’accions de desobediència civil són les que fem per desobeir alguna llei. La injustícia que es denuncia es considera tan gran que la resposta és no acatar una llei.
Lluny de referir-se a individus o accions que no respecten res, la desobediència parla del dret a desobeir una llei quan aquesta és injusta.
Això tindrà unes implicacions de caire legal que també afecten la vida personal dels qui hi prenen part. Aquesta és una de les consideracions que cal tenir en compte quan optem per fer una acció de desobediència civil.
El moviment d’insubmisos militars és un exemple de desobediència civil.

DESOBEDIÈNCIA

CREACIÓ D’ALTERNATIVES

El darrer gran grup d’accions noviolentes és la creació d’alternatives. Quan s’han esgotat tots els camins, quan s’ha intentat el diàleg, s’han fet accions de no-cooperació, de denúncia i de desobediència però no es produeix un canvi, els col·lectius opten per crear les seves pròpies alternatives. La creativitat és clau en l’acció noviolenta per no caure a fer sempre les mateixes accions.
Un dels exemples més propers el trobem l’1 d’Octubre. Es va prohibir fer un referèndum i la resposta va ser crear una alternativa i dur-lo a terme.

APODERAMENT

En una situació de desequilibri de poder, si la part que en té poc n’adquireix, agafa apoderament. Aquest apoderament és clau en la lluita noviolenta ja que ens dona molta més força per dur a terme accions. De vegades no som conscients del poder que tenim i sovint, la societat en què vivim no el promou. Cal tenir consciència del poder que cadascú de nosaltres té per canviar coses.
Per ser útils i formar-nos en aquesta lluita, hem de connectar amb aquesta fortalesa individual, però sobretot amb la col·lectiva. Com a poble tenim una força que l’individualisme que ara impera està afeblint molt, i per això cal potenciar-la.
Com a ciutadania, hem de ser conscients que podem fer moltes coses per enfortir-nos i per preparar-nos. Hi ha accions individuals que en termes de costos i riscos presenten febleses i en canvi si es fan de manera coordinada, el balanç entre riscos i beneficis pot canviar.
Aconseguir l’objectiu és a les nostres mans, en la força del poble organitzat. Nosaltres som Eines de País.
Participa en alguna de les campanyes que tenim actualment o autoorganitza’t.
Tu ets Eina de País.

Eines de País

Eines de País